Digues NO!

De moment, sempre m’he considerat una persona racional i sensible, que li agraden els animals i tot el que comporta. Dit això, em sembla una aberració el maltractament que pateixen els toros, i no solsament a les places, sinó també en les festes majors; on se’ls denomina cultura popular. Disculpeu-me si no ho he entès, però... se m’està tractant d’inculta. Però ho accepto, perquè si ser inculta és dir no a ficar foc a les banyes dels toros, seré una inculta. Si ser inculta és no voler que es persegueixi a un toro i matar-lo a pedrades i amb llances, sóc una inculta. I si, per damunt de tot, ser inculta és discrepar en que es maltracti un toro, clavant-li les banderilles als lloms i que després se l’acabi humiliant davant de moltes persones matant-lo, sóc una inculta de cap a peus. Ja ho deia Luís Saavedra: “El toro és un animal criat, alimentat i cuidat per a complir el paper humiliant de comparsa condemnat per endavant a divertir al públic sotmetent-se a diferents sorts de tortura.”

Fins i tot havia pensat la solució de, tot i no acabar amb les corregudes de toros en les places, fer-ho sense sang. Se’ls hi podrien ficar enganxines amb missatge: “Curro Romero es sent més home matant un animal, quan l’animal és el propi home” o “Jesulín de Ubrique en un dia, guanya el que tu en un any”. Però s’ha de reciclar paper. A aquesta gent se’ls anomena “maestros”, i també es diu que és un art. I si he d’equiparar a Francisco Rivera amb Dalí o amb Miquel Martí i Pol... no sabria per on començar.

A més, si a Espanya se l’ha de conèixer per aquest tipus de cultura, no sé jo on anirem a parar. Cada cop que ve un turista, s’emporta la típica figura del toro i el torero fent la seva “feina”. Vergonyós, de veritat. Encara sort i encara gràcies que a Catalunya s’està plantejant de treure aquest acte de suposada cultura espanyola, i s’utilitzaran les places per fer concerts i altres actes que em semblen cultura de debò.

Acabaré dient que, si matar toros d’aquestes maneres és cultura, la violència és educació i el canibalisme gastronomia.

Mi querida Filo

Hace unos días tuve mi primera clase de filosofía, (claro, empecé el bachillerato, y eso evoca cambios y clases nuevas, que no había hecho antes) y la verdad, tenía ganas de hacer una clase de esta asignatura. Más que ganas, curiosidad, o llamémosle X.
El profesor, nada más entrar, enchufó su portátil, junto con los demás aparatos electrónicos que tenemos en la clase; y me dije: "Qué moderno, oye!". Mi idea cambió radicalmente cuando se levantó y nos dijo que le llamáramos Señor Fernández, que que podría ser nuestro padre, y que no le tuteáramos. Es lo que tiene la filosofía, hay cosas que son y no son, y por lo tanto, son contrarias e imposibles.
Continuó impartiendo la clase y empezó una frase que me gustaba y que estaba bastante bien. Era más o menos así: "Sólo hay Un ser que puede tenerlo todo, que puede hacerlo todo y que puede saberlo todo; Uno.
Hasta ahí bien, y cerro la frase diciendo que era Dios. ¿Perdón? Salgo de un colegio de monjas, me meto en un público en el que se supone que NUNCA MÁS volvería a hacer religión y me viene este con Dios. Por favor, que ya somos mayores...
Aunque, ¿qué se puede esperar de una persona que "lee la biblia con frecuencia"?.
Esto de la filosofía, o es, o no es; y ahora me parece de todo menos curiosa.

Imperia.

No se si se verá realmente, pero a esto yo le llamo nochedelocura.con.
Y eso. Fin.

Va a ser que sí.

Hoy se abre (me abren) una cuenta de Blogspot. Intentare hacerlo bien, como todo el mundo; aunque no se si van a ser palabras de colores, porque las palabras se las lleva el viento.